TREBALL OCTUBRE

LA CRÍTICA
Com ho veus?, Quan creus que critiques? ¿Critiques?

Hola!

Crec que critiques quan parles malament d'alguna cosa o d'algú sense la motivació d'aportar solucions a la situació, és a dir, que parles per parlar i amb aquest "negativisme" només contribueixes a crear mala maror...

Aquest cap de setmana se m'ha anat la llengua :-P Em costa tractar la "jefa" que estava de torn. És tot un repte! Tothom la deixava fatal pels passadissos i jo em resistiaaaaaa tot el que podiaaaaa però al final vaig perdre l'atenció, no vaig poder més i em va sortir allò de "doncs anda que el que m'ha fet a mi... i bla, bla, bla".

De 20 cops que vaig tenir l'oportunitat d'atacar o calentar els ànims, només ho vaig fer 2, la resta les vaig veure venir i vaig callar conscientment però tot i així vaig caure dos cops en la crítica "suau" :-)!!! Ho he analitzat i veig que havia anat acumulant rabia al llarg de la jornada, els comentaris dels altres van afegir més llenya al foc i era com que al final ja no em podia contenir i necessitava treure "lu" meu. Suposo que la solució és acceptar la situació o parlar-ho amb ella, que és el que voldria, però encara no em vaig capaç de fer-ho amb bona motivació.

Petons!

Si no ens callessim tantes coses, criticaríem menys!

Segueixo constatant el que em costa parlar clarament. L'altre dia en un taller de massatges, a la professora li va sonar el mòbil i es va posar a parlar per telèfon enmig de la classe. Ens vam mirar tots amb cara d'incredulitat. Quan va acabar, una alumna li va dir: et fa res silenciar el mòbil? La professora es va disculpar, va ser un moment una mica "tallant" però de seguida hi va haver bon rotllo. Penso que si aquella noia no hagués dit res, en el vestuari segurament ho hauríem comentat i critcat entre tots, amb mala motivació i sense que això comportés una solució. Tingués o no raó, va demanar el que creia correcte... o això també era una crítica?

En tot cas, quan expressem el que pensem amb bona motivació, quan demanem les coses sabent que l'altre ens pot dir que no però que no per això les deixem de demanar, ens estalviem bona part de les crítiques que fem a posteriori!

Petons

Hola Bon dia de Pont,

Es cert que quan la ment està calmada o en positiu,les coses del dia a dia,les actituds de les persones que es creuen a la nostra vida siguin mes o menys properes,les paraules que escoltem etc..no ens alteren ni de pensament,ni de paraula i menys d’acció.
Que feliç soc quan sento aquesta sensació,quan accepto les coses tal com son…no vol dir que em rendeixi...no ser com explicar-ho amb paraules. Bé ja m’enteneu no?!!!.

Hola!

En el meu cas, per a que tot "flueixi", com diu la Maria Eulàlia, veig que necessito protegir-me per mantenir-me "neta" d'espais o de gent "tòxica" :-) Encara que jo estigui bé i critiqui menys també m'afecta estar amb gent queixosa o criticona. Em sap greu perquè són companys que em cauen molt bé i m'encanta ser sociable però he notat, per exemple, que em sento millor i gaudeixo més de l'esmorzar en una taula sola, que quan ens ajuntem 10. Encara que jo no critiqui o intenti encetar nous temes, molts dies no ho aconsegueixo i l'energia crispada, de crítica o queixa és en allà...en l'aire i: perdo l'atenció, caic i acabo criticant o em limito a observar però acabo amb mal cos pensant que he malgastat un temps preciós :-) Espero que algun dia no m'afecti gens, però ara per ara, he d'escapar d'alguna gent per a no enganxar-me. Suposo que és com el que està començant a deixar de fumar i està envoltat de fumadors que li ofereixen tabac, té per tot arreu cendrers, fum i encenedors que li recorden el tema... :-)

Una abraçada

efectivament, de vegades és millor separar-se d'aquest tipus de persones, sobretot quan estem passant per un mal moment (entengui's un dia, unes hores, etc,).
¿Però llavors com veurem si progressem en el nostre camí, si fem com l'estruç?



acceptar el que ve, exactament no és rendir-se és veure-ho d'una manera diferent, és no donar-li força al que ens pertorba.

Hola,
Primer cop que escric...així que nose ben b com va!
Doncs jo sobre el tema de la crítica estic al primer nivell, és a dir, començo a estar atenta i adonant-me quan critico. Realment és impossible passar un dia sense haver fet un judici sobre algú o alguna cosa.........

Però bé, en aquest cas, enlloc d'enfadar-me amb mi mateixa, ric de la situació. I encara ric més quan me n'adono que intento justificar-me amb excuses comuns i típiques!

Així que he decidit que aniré per parts, primer intentaré evitar les crítiques més evidents i després les més sutils i fàcilment autojustificables, que són les més difícils!Ah i sempre combinant-ho amb el treball de NO enganxar-me a la roda de crítiques dels altres......

Hola!

Es tractava de veure què ens desperta la gent que se'ns acosta, oi? Doncs hi ha de tot: tendresa, simpatia, amor, ràbia, neguit... I a més, una mateixa persona em pot despertar ràbia un dia i amor unes hores després :-) Depèn de com estic jo. Quan estic bé i alerta puc sentir amor, compassió per tothom. Ni em molesta o m'afecta el que diuen i/o fan, ni m'ho quedo jo i fins i tot puc arribar a entendre què hi ha al darrera de certes actituds i patiments i se'm desperta el desig d'ajudar. Però quan no estic atenta... ahhhh amigaaaaa :-) etiqueto tothom: m'agrada o no m'agrada i els demés desperten en mi, el que suposo que jo ja tinc incubant aquell dia dins meu: neguit, orgull, indiferència... em fan de mirall i llavors ens retroalimentem i se m'ajunten les meves "dèries" amb les de la resta (vinga inconsciència!) i tot va a més i la bola es va fent més graaaan!!! :-) També he notat que quan etiqueto em costa molt treure l'adhesiu... La meva ment veu venir la persona i abans que realment pugui "veure-la" tal i com és, la màquinaria ja s'ha posat en marxa i ja tinc les sensacions sense que l'altre no hagi ni obert la boca. Si tinc la ment calmada, la màquina que li posa els subtítols a la gent no funciona, i sóc lliure de veure-la i sentir-la com si fos la primera vegada.

Petons

3

Bona nit!!

El dissabte vaig anar al centre comercial que hi ha al costat del camp de l'Espanyol i vaig estar pendent de no xocar amb ningú,em semblava que no estava preparada per trobar ningú relacionat a nivell Karmic amb mi,je,je.

Vaya, del que vaig escriure només en va quedar un 3!!!
Bé, apart del tema, deia que no vindria el divendres passat, ho sento Xavi, no vaig veure que no s'havia escrit res...
Alguna ánima caritativa me'n faria cinc cèntims per posar-me una miqueta al dia?Quina feina hi ha per aquesta setmana?

M'hauria agradat que totes participesiu al fòrum, és una eina no només per un mateix que reflexiona aquests pocs minuts que esta davant de l'ordinador escrivint la seva aportació o pensament, sinó que ajuda els que ho llegeixen, potser aportant suport, ajuda, o optimisme en veure que no estem sols.

Gràcies per la vostra participació

Xavier

El dissabte anava caminant pel carrer i hi havien 3 persones parades a l’acera, parlant. Jo anava amb el meu marit parlant, distreta. Vam passar pel costat, en el moment en que una noia es va moure sense mirar i em va tocar sense voler. Es va disculpar. Em vaig girar per veure-la, pensant en els ‘deures’ de la setmana. Ens vam mirar per un moment… i res.
No sé si m’havia de suggerir o recordar alguna cosa…..

Petons