Treball del 26 al 30 octubre

TODO LO QUE SURGE CESA Y NO ES EL YO[i][u]

Partiendo de esta frase vemos si estamos atentos que en lo material (objetos, personas, etc...) el cambio es constante, un fluir que no para, todo es cambiante.
Pero con los sentimientos interiores de cada uno, lo que llamamos caracter, personalidad ¿también? poner ejemplos tanto si creeis que si como si es que creeis que no.

...Y NO ES EL YO. este yo ¿es ó no cambiante?
pista: sabemos que NO surje y por lo cual no cesa

Hola!

Los sentimientos como emociones que son, cambian, por eso surjen y cesan. Según si están condicionados por algo bueno, tendremos sentimientos positivos y negativos si es lo contrario.
A diario suelo observarme y noto que a lo largo del día, cambian mis emociones, pero es precisamente porque me doy cuenta y me esfuerzo para positivizarlos, cuando no lo son, aunque me resulta relativamente fácil, cuando son cosas del día a día, que carecen de importancia, al menos, no lo suficiente como para estar afligida, sin embargo cuando tiene que ver con las relaciones personales y con personas que me han dejado huella, me apego a ese sentimiento y no dejo que cese.
A veces creo que ha desaparecido, pero cualquier recuerdo hace que vuelvan a mí esas emociones que todavía están en mí en algún rincón y no dejo que se vayan.
¿Será apego a esa clase de emoción o a la persona que lo ha provocado?

Saludos

El "yo" no canvia, però si la personalitat o el caràcter.
El meu caràcter no té res a veure amb el de fa 10 anys, afortunadament , però segueixo sent "jo".
La personalitat va canviant i cesant, jo abans no m'atrevia a fer coses noves i ara en canvi m'encanta .

Hola!

Yo pienso que el, yo, no cambia, lo que sí creo, es que con cada experiencia que vivimos, se hace cada vez más fuerte. Nuestra personalidad, nuestro carácter, por supuesto que va cambiando, de la misma manera que el conocimiento nos da seguridad, el tener experiencias nos hace más fuertes.

Saludos

Ei, que mañana es viernes

Hola!

Hoy he tenido un día raro, como diría el Lama, de entrada me he despertado con un gran dolor de cabeza, todo eso acompañado por una gran apatía, desgana y tristeza, vamos que me hubiera vuelto a meter en la cama tapándome hasta la cabeza y desconectado todos los teléfonos. He hecho verdaderos esfuerzos por estar bien, sin embargo, por la tarde seguía igual. Tenía que visitar a mi padre, desde el Domingo no lo había ido a ver. A pesar de toda mi apatía, me he compuesto y he ido a verle.
El camino se me ha hecho largo, parecía que lo hacía por primera vez, pero por fin he llegado y lo mejor ha sido que, al ver a mi padre, se me han pasado todos mis males. Le he llevado unos panellets y mientras los degustábamos, me ha ido estirando de la lengua, ha notado que no estaba como otras veces, poco a poco me he ido animando y le he estado hablando de la clase de ayer con el grupo de estudios, que como siempre fue genial. Al despedirnos me ha hecho un comentario mi padre que ha hecho que me sienta muy feliz. Luego en casa he pensado que todo lo que surge, cesa.

Fins demás y petons.

Bona nit!
Crec que en el 'mon interior' passa igual que en l'exterior, també és canviant, els estats d'ànim passen l'un darrera l'altre, els moments en que ens sentim feliços passen i després en venen d'altres en que ens sentim enfadats o tristos i també passen.
El JO és sempre el mateix, no canvia.
Fins demà. Petons!

Hola bona nit!!!!!!

Es com un riu,si mires be,si ti fixes veus que l’aigua corre sense parar,a cada instant aquella part d’aigua que miraves ja està més avall,ja no i és......

A la vegada si mires de manera més global el curs del riu està allà des de sempre ( o des de fa molts anys en aquest cas) quiet sense cap canvi perceptible.....

Nosaltres,les nostres experiències,personalitat etc... canvien constantment.....

A la vegada si mirem de manera més global hi ha una essència que està allà des de sempre sense cap canvi perceptible.

iep... avui m'estreno al Foro !!

Bé primer de tot avisar-vos que demà tampoc vindré a "classe", estic encara de viatge per aquest móns de Déu practicant intensivament la Paciència del viatger...( punt a desenvolupar properament crec... )

Tornant al tema del debat setmanal abordaré la part més fàcil, el fluir i el final d'allò material. Tots sentim davant la mort de persones properes aquesta màxima del fluir i del final. En el meu cas aquest estat de xoc degut amb el retrobament amb la mort es manté uns dies i després deixo de pensar-hi ( perdo l'atenció ¿? )

Ara amb la meditació se que puc estar i he d'estar més atent i valorar el present i no al passat ni tampoc projectar-me en el futur. Tot lo bó s'acaba, tot lo dolent també s'acaba algun dia, a més a més tot canvia...

Cada dia quan vaig a treballar passo per davant del Tanatori de Sancho d'Avila, i cada dia es repeteix la mateixa imatge de persones que entren i que surten, riures i plors, cotxes negres i rams de flors. Quasi cada dia penso amb aquelles persones que han deixat de viure i que han deixat de tenir un futur que és el present dels seus familiar i amics. Aquesta imatge diària em fa recuperar l'atenció en el moment i centrar la ment. De passada aprofito per fer una respiració profunda i deixar anar una mica d'energia positiva per la zona ( una mica de compassió ¿? jejeje )

Bé espero que aquest Post us aporti quelcom. Deixo el tema del fluir del JO per un altre dia perque vaig una mica perdut en aquest tema. Ja m'explicareu la propera setmana com es va resoldre l'"enigma".

Salut

Albert

Hola!

Dimecres em vaig llevar de mal humor, tot i tothom em molestava. No hi havia motiu aparent per estar així, no m'havia passat res, però la gent em feia nosa pel carrer, fins i tot em vaig sentir agredida per un d'aquells perfums que se't claven al nas etc... Estava super irritada i irritable Era com si Woody Allen m'hagués posseït. Era tan exagerat el tema "tot és una merda" que al cap d'una estona d'estar així em va agafar el riure, em reia de mi mateixa i de "lo" rondinaire que estava. Dijous, sense motiu aparent tampoc, em vaig llevar feliç i estimant la humanitat sencera. I el "jo" és el mateix...