Treball divendres del 29/4 al 6/5 "Ser amables"

Tal com parlem en la classe d'ahir intentarem aquesta setmana canviar l'energia que ens envolta.
Com?
Sent amables, amb els nostres gestos, amb les nostres paraules, posant atenció en tot això, recordant SEMPRE la motivació que ens porta en cada acte i procurant donar-li la volta a les situacions adeversas.

Feliç i amable setmana

Hola a tots!!!!!!!!!!
Estic una mica desapareguda físicament,però estic aquí.
Últimament em noto irascible.........i ahir va caure a les meves mans un llibre “El Secret” llegint les tres primeres pàgines, vaig rebre un toc d’atenció,un recordatori: pensar el que vull, no el que no vull.

Bon cap de setmana.

Hola de nou,
Tornant al llibre que va caure a les meves mans el divendres…allà parlava que la vida funcionava per la llei de l’atracció, amb el teu pensament atreus el que penses,per tant si penses positiu atreus positiu,si penses en negatiu atreus negatiu.....
El cap de setmana del 13 de maig tinc un viatge a Alacant i la veritat és que no tinc ganes d’anar-hi i noto que com mes i penso,mes força li dong a les poques ganes,per tant m’he de posar les piles i donar la volta a la situació,que ja ser fer-ho,je,je.
Bona nitttttttt.

Gràcies Xavier. Em poso a fer la feina.

Salutacions,
Esther

Benvolguda Maria Eulàlia,
Tu saps més que ningú, perquè ets l'alumna de meditació en aquest moment més antiga, el de les pilotes del frontó, les llances negres tornen negres, les llances blanques tornen blanques, de manera que m'estranya que descobreixis ara el que diu el llibre de l'Secret.
Potser seria molt més interessant en aquest moment una mica més de disciplina en la pràctica i menys lectura. Només la pràctica farà que vagis evolucionant, ja que aquesta evolució es crea sobre la base de la teva pròpia experiència. L'experiència aliena serveix, de vegades, però la majoria de les vegades només per al que la viu.
L'atenció i la motivació són importants, però l'energia de grup també i tal com dius tu mateixa, darrerament estás una mica desapareguda.
Pel que fa al viatge del 13 de maig, pensa que és una experiència enriquidora si la teva ment esta atenta.

una dolça abraçada.

Bé, doncs jo us he de dir que dilluns vaig arribar a la feina i em va venir bé fer-li un comentari al noi aquest que està enfadat amb mi, ell em va dir que li havia de demanar perdó i així ho vaig fer, encara així va ser mol dur: ESTA MOLT ENFADAT AMB MI!!
No volia donar el seu braça torça i vaig estar a punt de tirar la tovallola. Al final, sense recursos, ja només se'm va ocorra donar-li dons petons!!... i així finalment em va dir que d'acord.
Però avui, no sé si encara està enfadat o no! ja ho aniré veient. Si algú no vol fer les paus, potser ho hauré de respectar, no?

He de dir que tot això em resulta molt dur. Estic treballant amb uns companys força masclistes, i que fan sense parar, uns comentaris que es difícil no replicar. Tinc dubtes si aquell orgull del que parlavem "bo" no hauria de sortir en aquest casos. Intento callar i no contastar a les seves provocacions però m'es molt difícil, i penso que ells a més a més em tenen com una "rara" i "borde", però es clar, no ho dec fer gaire bé, uf, quina feina d'humilitat més complicada la veritat, ser amable en aquest ambient. Demà intentaré fer-ho millor.

Hola Toni,
Efectivament si algú no vol fer les paus s'ha de respectar ... és el seu Karma, l'energia que posi en marxa és cosa seva.
Ara bé, si l'enuig d'aquesta persona fa que tu estiguis malament, això si és cosa teva, i és el que has de traballar tu, aquest estar malament teu.
Que els companys siguin uns masclistes ... mira els homes normals tenim 1 neurona i els superhomes 2 (encara que una esta de vacances perpètues, que per al cas és el mateix) És la manera que tenen alguns homes d'amagar sentir-se inferiors.
El que se't fa difícil no contestar és el teu "orgull negatiu" això si que has evitar-ho, si contestes et sentiràs bé en el primer moment, malament després com et passa amb aquest company que esta enfadat ara.
Val la pena?
T'aporta felicitat? (entenguem felicitat el fet d'estar bé sempre)
Que siguis "rara" això ja ho dic en començar a meditar, "si ho feu bé us diran rars" el de "borde" això ho posa la teva ment pensant el que ells poden pensar, cosa que no et ha d'importar ja que és la seva energia que els tornarà a ells.
La humilitat ... si és difícil de treballar en aquesta societat que part de l'orgull com a màxima.
Diu una màxima d'una universitat: "Veritas, liberabit vos»(la veritat us farà lliures)
i podriem afegir "humilitas laetabitur" (i amb la humitat sereu feliços)

Ho fas bé
Bona setmana i siguis feliç

Hola!

És curiós. "El secret" va venir a mi també dilluns passat. Està molt bé ;-) Penso que qualsevol recurs que ens serveixi d'"àncora" en un moment donat, sigui un llibre, una frase en una conversa, una pel.lícula etc... és benvingut i de gran ajuda ;-)

Pel que fa al treball de la setmana... una obvietat... penso que ser amable és força fàcil en general, sobretot quan no hi ha "conflictes", i és un repte difícil quan se't passa pel cap que l'altre, per exemple, t'està "putejant" i a més "expressament". Però aquí estem... suant la samarreta per treballar-nos-ho. Com? pensant que no és res personal, treient-li al conflicte en sí tota la càrrega "emotiva", intentant contemplar els fets sense jutjar, buscant solucions pràctiques... quan aconsegueixo tooooot això, puc continuar sent amable :-)

Últimament, estic practicant un aspecte molt gratificant de l'amabilitat. La gent,normalment, es queixa quan el servei és dolent. Doncs des de fa poc tinc l'hàbit de ser molt agraïda quan el servei és bo. Felicito al cuiner del bar quan el menjar m'ha agradat especialment, recentment vaig anar a una botiga on m'havien venut amb ènfasi un electrodomèstic per dir que l'havia provat i que em funcionava de conya, he anat a veure al meu gestor per comentar-li només que els de l'assegurança del cotxe havien estat molt amables i eficients... Fins i tot el meu gestor va "desconfiar" esperant que afegís un "tot i que" i li expliqués algun "desastre" i em va explicar somrient que no li passava mai que la gent anés a dir-li que tot estava bé :-))) En fi, ara només he d'aprendre a expressar-me i, a més, fer-ho amablement quan no em sembla correcte alguna cosa.

Petons!!!

Hummmmmm

Segur Irma, que això és l'amabilitat que estem treballant?

Si haguéssim de felicitar a tots els que fan que la nostra vida sigui millor i més confortable i nosaltres estiguessim atents, estaríem tot el dia felicitant.

En quan al Secret, prefereixo guardar-me la meva opinió.

Una abraçada

Ep! Cosultem el diccionari de definicions, doncs, per intentar consensuar una mica:

La amabilidad es la cualidad de amable. Este adjetivo se refiere a aquel o aquello que es afable, afectuoso o digno de ser amado. Por extensión, se conoce como amabilidad a la acción amable: “Mirta se caracteriza por su amabilidad con los invitados”.

La amabilidad puede definirse como un comportamiento o acto que resulta caritativo, solidario o afectuoso con otras personas. Por eso engloba diversas actitudes, como la simpatía, la generosidad, la compasión y el altruismo.

La simpatía (del latín simpathĭa, “comunidad de sentimientos”) es una inclinación afectiva que muestra una persona. La palabra hace referencia a un carácter y a un modo de ser específico que resulta agradable para los demás: “Ariel tiene una simpatía innata que conquista a las personas”. La simpatía forma parte de la amabilidad: un sujeto simpático suele ser amable (digno de ser amado).

La generosidad, por otra parte, está vinculada al hábito de dar, donar o regalar. Una persona generosa no es egoísta, sino que quiere ayudar al prójimo para que éste se sienta mejor. La generosidad aparece así relacionada a la empatía, que es la capacidad de identificarse afectiva y emocionalmente con el estado de ánimo del otro: “Juan fue muy generoso con nosotros y siempre nos ha ayudado”. La amabilidad, por lo tanto, también incluye a la generosidad.

Altruismo, solidaridad y respeto son otros de los valores que hacen que una persona sea considerada amable.

Admin, llegint tot això jo crec que sí, que accepto "pulpo"! Penso que quan faig un comentari positiu a la persona que em serveix o em desplaço expressament a veure al meu gestor només per dir-li que ho ha fet molt bé, a part de ser agraïda, m'estic mostrant amable, atenta amb ell, estic tenint un gest, entre d'altres coses, perquè no tindria perquè fer-ho (algú pot dir que jo pago i que és la seva feina) però crec que així estic contribuint i de manera conscient a fer que se senti bé, a fer-lo feliç. Li hauríeu d'haver vist la cara! No és tant per les paraules concretes com pel fet, crec, de ser considerada, respectuosa amb la seva tasca, i per la motivació i energia que hi poso. Ja sé que no vaig felicitant a tothom (estàs molt demagog, admin, sembles un polític volen calentar el debat electoral :-) tampoc li diem a tots els que passen pel carrer "vols que t'ajudi a carregar les bosses?" o "et desitjo que tinguis un magnífic dia". És clar que això potser seria simplement... educació?? Si veig que una persona està malament pel que sigui i li desitjo que el que sigui li vagi bé, no de manera buida i automàtica, sinó posant-hi "tot el cor", puc considerar que he tingut un gest d'amabilitat o no? Podem posar exemples d'amabilitat de paraula, please, per veure què tenen en comú?


Molts petons

El meu gestor és el que hi ha just al costat del Shanti. Li diré que s'acosti divendres i us digui ell mateix "lu" simpàtica i amable que vaig estar i com li vaig alegrar la tarda... hombre ya!!! ;-)))

Donar una almoina a un pobre ès ser generós ?

Pensem en això respecte a l'amabilitat, fa prou temps que meditem per donar-li un parell de voltes més de rosca per no quedar-nos en una amabilitat tan superficial.
¿quan ens enfadem amb algú som amables?
A les hores hem veure-ho, no quan estem bé. Que també.

Està clar que només estant bé de veritat pots ser amable des de dins, de cor.
Si no s'està bé, només podem 'fer veure' que som amables.
Darrera de l'acte o paraula hi va una energia... i això és el que realment entreguem, el que realment arriba...
Ja sé que el que dic és molt bàsic, però és el que he experimentat. Si vols ser amable per fer que els altres siguin una miqueta més feliços encara que sigui per un moment, t'has de mantenir bé... aquest és l' "esforç", que potser es torna "sense esforç" si tenim present el que ens pot aportar a canvi.
Però com sempre, per aconseguir-ho no es pot baixar ni un moment la guàrdia de l'atenció.

Quan estic bé és fàcil ser amable de cor, surt sol, no ho has de ser... ho ets.
Quan estic malament, primer m'he de posar bé... o, amb atenció, puc utilitzar la voluntat de ser amable i fer feliç a algú per posar-me bé, per transformar la situació... amb atenció i voluntat. Però no és tan fàcil.

Una abraçada!

Admin bien, me gusta que le des un vuelta de tuerca, que nos aprietes y aumentes el reto...

Este tema lo he trabajado. Tenía perfectamente identificado el objeto de mi práctica esta semana. No soy lo amable que debería solo por divergencias profesionales con una persona. Soy intolerante con la mediocridad y con tener que transigir, cuando eso se me impone, el resultado no fluye ( o la buena energia ) y dejo de ser amable. Sin darme cuenta, por supuesto, que lo más importante es como me siento conmigo mismo. Y no ser amable lo único que hace es que yo me sienta mal.

Tengo camino por recorrer. Lo tengo claro.

Se me ha olvidado otra parte del trabajo. La primera parte digamos que es como yo misma entro en una actitud de no amabilidad.
La segunda parte es "como cambio yo la energia que me envuelve desde la amabilidad". Pues no se, ¿puede que me sea más sencilla esta parte del trabajo?. Creo que si. Estoy atenta a esas situaciones e intervengo de forma cariñosa y amigable cuando veo que la/las persona/s o situacion/es no están bien.

Pienso que soy lo que eligo, y eligo ser amable.