Com apretes, admin!!!
Moltes vegades se m'escapa de les mans i jutjo, sobretot, com diu també l'Esther, mentalment.
Ja quan em deixo anar, fins i tot vaig més enllà, i actuo segons he jutjat. Per exemple: rebo un sms, l'interpreto, em faig el peliculón d'Antena 3 i decideixo que no m'agrada i quan veig la persona que me l'ha enviat, em comporto durament amb ella. Tot bastant de manera inconscient. Després resulta que descobreixo que em deia tot el contrari del que jo havia entès. Això m'ha passat més d'un cop i més de dos en diverses situacions...
Però no és broma que ara, quan ho faig, recordo molt aquest conte sufí i episodis de la meva vida en què una situació em va semblar nefasta (com quan em va tocar l'horari de cap de setmana i vaig estar setmanes "depre" ) i posteriorment he vist, sobretot quan ho he acceptat, que allò tenia la seva raó de ser i que m'ha obert un munt de possibilitats que d'una altra manera no hauria tingut. Tot acaba com encaixant.
O la vegada que vaig veure com un home entrava al cotxe en un aparcament de zona blava, el vaig esperar i va tornar a sortir del cotxe. I mentre jo pensava mentalment en tota la seva família, se'm va acostar... per regalar-me el tiquet on encara quedaven minuts gratis i tot seguit va marxar! Si estàs atent, veus clarament les ensenyances que en pots treure d'aquestes "lliçons" magistrals. De fet, és un dels meus passatemps favorits, detectar quan jutjo i veure com, amb tota seguretat, l'hauré "pifiat".
Paral.lelament, estic treballant en altres línies d'"investigació" que per a mi, hi estan relacionades amb el tema de jutjar:
- recordar-me el fet que cal fluir ("floting", segons l'Arantxa)
- m'agradi o no m'agradi... acceptar el que ÉS i no posar resistències que aporten més patiment que una altra cosa.
- confiar en la intuïció, en els senyals, en l'univers o en una intel.ligència o un jo superior o com li volgueu dir a la "cosa" aquesta que sap millor que el meu ego el que em convé...
Molts petons i fins demà