Índex
Cuando nos dicen algo que nos sienta mal.
¿Cual es nuestra respuesta?
¿Que artilleria... usamos?
(pensamiento, palabra, obra)
DISFRUTAR
¿Cual es nuestra respuesta?
¿Que artilleria... usamos?
(pensamiento, palabra, obra)
DISFRUTAR
4 participantes
treball del 1 al 7 de maig
Admin- Admin
- Nombre de missatges : 144
Fecha de inscripción : 08/09/2009
irma- Nombre de missatges : 67
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Hola!
Vaig proposar un tema en una reunió i una companya va dir davant de tothom: "aixòooo hem de fer?" com menyspreant una mica la meva idea! No vaig dir res però li vaig clavar una mirada assassina brutal. La pobre va fer cara de terror i llavors em vaig adonar que m'havia passat tres pobles.
Petons
Vaig proposar un tema en una reunió i una companya va dir davant de tothom: "aixòooo hem de fer?" com menyspreant una mica la meva idea! No vaig dir res però li vaig clavar una mirada assassina brutal. La pobre va fer cara de terror i llavors em vaig adonar que m'havia passat tres pobles.
Petons
Sílvia- Nombre de missatges : 29
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Edad : 51
Hola!
Ahir vag anar a comprar al super ales 8 i 15 minuts, tanquen a i 30 minuts...
la noia de la xarcuteria primer va fer com si no em veiés i després em va dir secament que què volia, al dir-li que bistecs em va dir més secament: "només em queda aixo`" amb cara de fàstic, de pensament vaig pensar què antipàtica!!i vaig estar a puntet de dir-li si tenia algun problema a despatxar-me amb ironia finalment em vaig reprimir i només li vaig preguntar si el bistec era dolent i el seu preu, sense cap ironia de veritat!Em va dir que no que estava prou bé,etc.El vaig comprar i li vaihg donar les gràcies.
Però vaig tenir aquell pensament de ràbia que vaig intentar fer fugir pensant que la cara era per l'hora, que estava cansada o que s'havia discutit amb el jefe...
Ahir vag anar a comprar al super ales 8 i 15 minuts, tanquen a i 30 minuts...
la noia de la xarcuteria primer va fer com si no em veiés i després em va dir secament que què volia, al dir-li que bistecs em va dir més secament: "només em queda aixo`" amb cara de fàstic, de pensament vaig pensar què antipàtica!!i vaig estar a puntet de dir-li si tenia algun problema a despatxar-me amb ironia
finalment em vaig reprimir i només li vaig preguntar si el bistec era dolent i el seu preu, sense cap ironia de veritat!Em va dir que no que estava prou bé,etc.El vaig comprar i li vaihg donar les gràcies.Però vaig tenir aquell pensament de ràbia que vaig intentar fer fugir pensant que la cara era per l'hora, que estava cansada o que s'havia discutit amb el jefe...
Admin- Admin
- Nombre de missatges : 144
Fecha de inscripción : 08/09/2009
Maria Eulalia
Hola bona nit a tots!!!!!!!
Diumenge mati: preparo un tancat per l’ànec de la meva filla,ja que em sap greu que estigui tancat en una gàbia. El Joan no està d’acord en aquell tancat,vol fer-lo d’una altra manera,però en aquell moment no te el material necessari per tant jo insisteixo en que de manera provisional es quedi així. Ell rondina i acaba dient coses per demostrar el seu disgust amb un to de veu aïrat.
Jo li comunico que de moment es queda així, que quant tingui el material ja ho canviarà i ho faig de manera més airada per imposar-me. I a la vegada ho faig sense victimisme com hagués passat fa uns anys.
Dimarts: Ja no puc entrar de nou al foro. Això em provoca un contratemps i de pensament penso “merda”.
Dilluns:Una companya de feina:va fer un comentari sobre com havia quedat el meu cabell,jo vaig respondre es deu haver molat amb la pluja,je,je i per dins vaig pensar IDIOTA.
Dilluns: Per l'autopista de cop una furgoneta em tanca sense gaire perill i la meva mirada travessa la xapa i l' assassina.Durant una estona el sentiment perdura i un cop la furgoneta es desvia de la meva trajectòria el segueixo amb la mirada una mica més.
Carai i això que ara ja no estic tant susceptible com anys enrere.............
Bona nit i un petó molt dolç a tots.
Maria Eulalia
Hola bona nit a tots!!!!!!!
Diumenge mati: preparo un tancat per l’ànec de la meva filla,ja que em sap greu que estigui tancat en una gàbia. El Joan no està d’acord en aquell tancat,vol fer-lo d’una altra manera,però en aquell moment no te el material necessari per tant jo insisteixo en que de manera provisional es quedi així. Ell rondina i acaba dient coses per demostrar el seu disgust amb un to de veu aïrat.
Jo li comunico que de moment es queda així, que quant tingui el material ja ho canviarà i ho faig de manera més airada per imposar-me. I a la vegada ho faig sense victimisme com hagués passat fa uns anys.
Dimarts: Ja no puc entrar de nou al foro. Això em provoca un contratemps i de pensament penso “merda”.
Dilluns:Una companya de feina:va fer un comentari sobre com havia quedat el meu cabell,jo vaig respondre es deu haver molat amb la pluja,je,je i per dins vaig pensar IDIOTA.
Dilluns: Per l'autopista de cop una furgoneta em tanca sense gaire perill i la meva mirada travessa la xapa i l' assassina.Durant una estona el sentiment perdura i un cop la furgoneta es desvia de la meva trajectòria el segueixo amb la mirada una mica més.
Carai i això que ara ja no estic tant susceptible com anys enrere.............
Bona nit i un petó molt dolç a tots.
Maria Eulalia
mercè guàrdia- Nombre de missatges : 16
Fecha de inscripción : 20/09/2009
El dilluns vaig estar malata i em vaig quedar a casa, el francesc em va trucar amig matí per donar-me anims i em va dir "mira , així podras endreçar una miqueta les teves coses" em va sentar fatal i li vaig saltar a la yugular (per telefon, esclar)i li vaig dir "si home que et penses estic malalta, no de vacances" pobre ell que ho feia amb bona intencio!!
El dimecres (avui) una companya de feina ha tingut una actitud que no m'ha agradat i no es la primera vegada ( no s'implica prou en l'equip) i jo he notat aquesta ràbia per dintre i no he dit res, penso que he de parlar amb ella però de manera tranquil.la i constructiva, sense tirar pilotes negres, UFF!, QUE DIFICIL!!
El dimecres (avui) una companya de feina ha tingut una actitud que no m'ha agradat i no es la primera vegada ( no s'implica prou en l'equip) i jo he notat aquesta ràbia per dintre i no he dit res, penso que he de parlar amb ella però de manera tranquil.la i constructiva, sense tirar pilotes negres, UFF!, QUE DIFICIL!!
Invitat- Invitat
Hola!
Suelo ser bastante lenta en mis reacciones, es como si mi mente necesitara un proceso mecánico para digerir lentamente lo que mis oidos oyen. Primero recibo la información, me asombro, no espero que se me hable asi, me callo y voy sintiendo sin prisas pero sin pausas, cómo la sangre me va invadiendo el cerebro. A pesar de todo y de lo lento del proceso, me doy cuenta que me estoy enfadando, freno y sigo callada, una vez más calmada, contesto de forma que parezca que no me ha afectado, aunque en el fondo pienso:
Besitos.
Isabel
Suelo ser bastante lenta en mis reacciones, es como si mi mente necesitara un proceso mecánico para digerir lentamente lo que mis oidos oyen. Primero recibo la información, me asombro, no espero que se me hable asi, me callo y voy sintiendo sin prisas pero sin pausas, cómo la sangre me va invadiendo el cerebro. A pesar de todo y de lo lento del proceso, me doy cuenta que me estoy enfadando, freno y sigo callada, una vez más calmada, contesto de forma que parezca que no me ha afectado, aunque en el fondo pienso:
Besitos.
Isabel
irma- Nombre de missatges : 67
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Hola a tothom!
Aquesta setmana he descobert que quan m'enfado, a part de l'artilleria tradicional (mirada assassina, alçar la veu o utilitzar un to agressiu) també trec la ira a través del "sentit de l'humor". El segon pas ha estat veure que en realitat no és humor sinó un sarcasme verinós que no fa riure gaire!
Gràcies per aquests deures, Xavier.
Fins després!
Petons a tothom.
Aquesta setmana he descobert que quan m'enfado, a part de l'artilleria tradicional (mirada assassina, alçar la veu o utilitzar un to agressiu) també trec la ira a través del "sentit de l'humor". El segon pas ha estat veure que en realitat no és humor sinó un sarcasme verinós que no fa riure gaire!
Gràcies per aquests deures, Xavier.
Fins després!
Petons a tothom.