TREBALL del 28 al 5 Març

LA GENEROSIDAD CON UNO MISMO (2)

LA MENTE SIEMPRE ESTA JUZGANDO, SIEMPRE CLASIFICA LA INFORMACIÓN QUE RECIBE EN POSITIVA O NEGATIVA, DE AHÍ QUE APARECE LO QUE LLAMAMOS OPINIÓN.

DETECTAR CUANDO SURGE LA CRITICA EN NUESTRA MENTE

Me apetece observarme a mí, y veo que soy como un padre que está todo el día juzgando como debería hacer y no hago las cosas, un auténtico machaque¡¡¡

Seguiré observando¡¡¡smuakkk

Hola!

Què tal? he observat que la crítica sorgeix fàcilment en mi quan es frustren les meves expectatives. Espero que passi una cosa i, si després no s'ajusta exactament al que havia imaginat, ja em sembla que no anem bé :-) Si en comptes de projectar tan en el futur, estigués atenta en el present...

Una abraçada

La meditació de divendres em va anar molt bé i vaig passar un cap de setmana genial, amb una alegria, benestar i bon humor, que feia mesos que no tenia. Ahir per la tarda vaig "punxar" tot i que no em vaig descontrolar, que ja és molt. Avui he reprès l'estat de benestar.
Molt significatiu: dissabte just en el moment que estava jutjant la manera de conduïr d'un cotxe, jo em despisto, m'equivoco, i al tirar enrera dono un cop; aquest matí penso en el bon hàbit d'higiene nasal que he adquirit i que això fa que no em refredi... i al cap d'un minut tinc una fosa nasal absolutament tapada... penso que la lliçó està clara.

Cuando me doy cuenta de que empieza la crítica en mi mente, sea en cuanto a mi o en cuanto a otros, un tanto se diluye.
Me ayuda a no caer verbalmente osea morderme la lengua, o a no machacarme, pero muchas veces a toro pasado me doy cuenta de que DE NUEVO no he estado atenta y he entrado en conversaciones de crítica sin ser consciente.
De nuevo todo es atención.
Besos

Hola!

Quan estic sola m'és més fàcil controlar-ho. A més, estic agafant l'hàbit de demanar perdó mentalment si em passo :-) l'altre dia un senyor m'estava explicant amb péls i senyals molt concrets la seva operació quirúrgica i admeto que se'm va passar pel cap un "Uf! Que cansino"! Immediatament em va saber greu, mentalment li vaig demanar perdó i vaig parar atenció i li vaig preguntar per com li havia canviat la vida la malaltia i resulta que la conversa em va interessar moltíssim. El cas és que em costa relativament poc adonar-me'n i sortir de la crítica quan estic sola però em costa moltíssim més no deixar-me arrossegar en les inercies de les converses amb crítiques en el món del treball, per exemple. O no les veig fins que ja hi estic ficada o últimament les veig més però em costa moltíssim aturar-les. En allà, el "quina merda i que injust és tot" és el tema estrella i resulta esgotador intentar portar la conversa per una altra banda... sempre hi tornem! És clar que més esgotador és escoltar totes aquestes crítiques ;-)



Petons i fins demà!!!

Ningú amb obliga a participar en converses on les la crítica és l'eix principal, sempre decideixo jo en última instància. Si no m'interessa perquè no m'aporta res positiu me'n vaig.
Val més sol i feliç amb un mateix, que acompanyat per l'energia negativa que desprenen les critiques.

fins damà

Hola!

El otro día hubo reunión de vecinos en mi escalera, tuve que hacer verdaderos esfuerzos para no entrar en la crítica, pero sucumbí, nadie quería ser presidente, claro que me daba cuenta e iba diciendo, estoy criticando y no debo, enfin, nadie es perfecto.

Saludos.
Isabel