el orgullo

Detectamos y sabemos discernir cuando es positivo el orgullo y cuando es negativo?

Hola a tothom,

Divendres quan vaig arribar a casa després de la meditació, la meva filla em va dir: "Per culpa teva, no quedaven "blay-playds" (el comentari era perque en Teo i jo, vem trigar 3 dies a decidir si els deixàvem comprar-se el joc en qüestió als nostres fills, el retret doncs, era que per la tardança a decidir no en quedaven a la botiga)". EL MEU ORGULL NEGATIU es va posar en marxa, em vaig enfadar i li vaig contestar malament. Tampoc durant el cap de setmana he estat prou bé com per gestionar algun moment de conflicte familiar. Quan estigui així uns dies malament, recordo el que ens has dit en alguna ocasió, Xavi, de que si no fós per aquest dies, no valorariem la resta.
Fins divendres!

Hola!

Això és el que diu el diccionari de la Real Academia Española. Suposo que és per definicions com aquesta que ens pot costar veure-li una vessant positiva... la paraula "disimulable" no hi ajuda gaire :-)


Orgullo:

1. m. Arrogancia, vanidad, exceso de estimación propia, que a veces es disimulable por nacer de causas nobles y virtuosas.

Efectivament, Marta, si no fos per dies així, no podríem apreciar els altres dies.

Això és el que hauríem de fer sempre Irma buscar la definició en el diccionari. Així veuríem una altra definició que potser no coincideixi amb la que estem acostumats, o no.

Enciclopedia catalana:


orgull. Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres.

orgull. Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits,
que fa que hom es cregui superior als altres.

Istitut d'estudis catalans:

orgull


1 m. [LC] Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d’orgull. Tenir un orgull insuportable.
2 m. [LC] Sentiment legítim d’estima de si mateix, d’elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull.
3 m. [LC] La cosa que és causa d’aquest orgull. Aquest deixeble era l’orgull del mestre.

també hi ha definicions de l'orgull en positiu.

Hola,
com vam dir a la classe de dimecres....el orgull, no és
positiu ni negatiu en sí mateix.
però crec q la definició q tenim més arrelada d'orgull, és la
que ha trobat la Irma. Tot i això, crec q ens costa una barbaritat reconèixer que som orgullosos. També crec q costa identificar el orgull en situacions fora de les més típiques/comuns.

Jo encara estic en procés d'identificació
de l'rgull "negatiu" (elpositiu trobo q és més complicat!) i sempre recordo que ens dius, que quasi tot està relacionat amb l'rgull....per tant....se m'acomula la feina!

Perseverancia, todo llega

Hi ha una situació per la qual SEMPRE em surt l'orgull "negatiu": quan "m'equivoco", o no queda "satifstet" el meu nivell de perfecció exigit. Em passa a la feina i a casa. Es com voler tenir la raó, o voler fer sempre bé les coses. El que me n'adono de seguida i intento que no tingui "conseqüències més greus", o sigui: rebaixar l'enfado que em provoca, no pagar-ho amb els demés...
Ahir al vespre vaig tenir una vivència d'orgull "positiu": vem passar un sopar agradable, fent broma i rient en família, explicant coses... L'orgull personal és per la millora que suposa respecte altres moments, perque tenim sentit de l'humor, perque els meus fills es poden expresar lliurement i se senten respectats... què guai! Tantdebó sempre fós així, però com dius, Xavier, potser llavors no ho valoraria tant...
Segurament no podre venir aquest vespre. Bon orgull positiu