Índex
iep ! aprofito un breu moment d'inspiració nocturna + el trencament de normes de l'Arantxa per pujar un altre POST "il.legal"
No entraré en les circunstàncies de la situació que us vull comentar ja que no aporta massa i intentaré anar al gra.
Divendres passat vaig anar a un enterrament. Vaig voler estar atent durant tota la cerimonia i així d'alguna manera donar suport a la familia del difunt. Resulta que a mitja homilia el capellà va començar a valorar les Benaurances de Jesus que diuen més o menys així :
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
Feliços els que estan sols que en el regne de Déu estaran amb companyia
etc
El capellà va dir, si el vaig entendre bé, que a la vida havien vingut a patir i que la felicitat la trobariem a la mort en la recompesa de la resurecció i la trobada amb el creador. Dit d'un altra manera l'esglesia justifica la infelicitat metres vivim, rollo TODO VALE ...
Aquestes paraules em van xocar, realment no era la primera vegada que les sentia ans al contrari les he sentit aquest concepte moltes vegades durant tota la meva vida . Em va frapar l'allunyament entre el budisme i el catolicisme respecte la felicitat de la persona. Em va frapar també allò que parlavem que aquests tipus de missatges els hem anat gravant a la cinta verge de molts de nosaltres i que han arribat a formar part del nostre caracter, del caracter dels nostres pares, avis...
També per fer honor a la veritat el bon home també va deixar anar en un moment que la felicitat es troba en les coses petites del dia a dia ... i això si que és el mateix que parlem dins del grup de meditació
suposo que molts de vosaltres heu anat visquent aquest tipus de moment reveladors.. jo m'estreno !!!
apa salut !
No entraré en les circunstàncies de la situació que us vull comentar ja que no aporta massa i intentaré anar al gra.
Divendres passat vaig anar a un enterrament. Vaig voler estar atent durant tota la cerimonia i així d'alguna manera donar suport a la familia del difunt. Resulta que a mitja homilia el capellà va començar a valorar les Benaurances de Jesus que diuen més o menys així :
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
Feliços els que estan sols que en el regne de Déu estaran amb companyia
etc
El capellà va dir, si el vaig entendre bé, que a la vida havien vingut a patir i que la felicitat la trobariem a la mort en la recompesa de la resurecció i la trobada amb el creador. Dit d'un altra manera l'esglesia justifica la infelicitat metres vivim, rollo TODO VALE ...
Aquestes paraules em van xocar, realment no era la primera vegada que les sentia ans al contrari les he sentit aquest concepte moltes vegades durant tota la meva vida . Em va frapar l'allunyament entre el budisme i el catolicisme respecte la felicitat de la persona. Em va frapar també allò que parlavem que aquests tipus de missatges els hem anat gravant a la cinta verge de molts de nosaltres i que han arribat a formar part del nostre caracter, del caracter dels nostres pares, avis...
També per fer honor a la veritat el bon home també va deixar anar en un moment que la felicitat es troba en les coses petites del dia a dia ... i això si que és el mateix que parlem dins del grup de meditació
suposo que molts de vosaltres heu anat visquent aquest tipus de moment reveladors.. jo m'estreno !!!
apa salut !
