Índex
"DISCIPLINA ES UNA HERRAMIENTA QUE NOS SIRVE PARA SUPERAR LOS APEGOS Y AVERSIONES QUE NOS PRIVAN DE LA FELICIDAD"
trabajo: detectar apegos y aversiones en nuestro día a día
trabajo: detectar apegos y aversiones en nuestro día a día
+3
Albert F
txa
Admin
7 participantes
29 NOV a 4 DES
Admin- Admin
- Nombre de missatges : 144
Fecha de inscripción : 08/09/2009
txa- Nombre de missatges : 60
Fecha de inscripción : 11/09/2009
Yo diría que estoy muy apegada a mi ego, pero muy.Puede ser ??
Porque todo lo que analizo acaba en el mismo punto.En el último porque? me veo como una lapa protegiendo mi yo, YO,yo..
Ante las cosas que "tengo que" tengo un rechazo porque estoy apegada a la idea de utilizar el tiempo libre , como yo quiera.Aunque a veces no sé ni que hacer con el...jua,jua. TELA¡¡
Este rechazo que trae detrás este apego, se repite en muchas cosas.
Apegada a utilizar mi tiempo libre, como yo quiera.
Apegada a utlilizarlo con quien yo quiera, no por compromisos.
Apegada a hacer caso a mis impulsos cuando y como yo quiera...
Todo lo que no cumpla esta norma, conlleva rechazo, aún a veces sin saber qué, como y cuando quiero, pero por si acaso rechazo, no vaya a ser....
Voy soltanto amarras lentamente, y veo que este es el camino hacia fluir "floating"
, pero que tendencia más arraigada ...
No sé...
Saludos
Porque todo lo que analizo acaba en el mismo punto.En el último porque? me veo como una lapa protegiendo mi yo, YO,yo..
Ante las cosas que "tengo que" tengo un rechazo porque estoy apegada a la idea de utilizar el tiempo libre , como yo quiera.Aunque a veces no sé ni que hacer con el...jua,jua. TELA¡¡
Este rechazo que trae detrás este apego, se repite en muchas cosas.
Apegada a utilizar mi tiempo libre, como yo quiera.
Apegada a utlilizarlo con quien yo quiera, no por compromisos.
Apegada a hacer caso a mis impulsos cuando y como yo quiera...
Todo lo que no cumpla esta norma, conlleva rechazo, aún a veces sin saber qué, como y cuando quiero, pero por si acaso rechazo, no vaya a ser....
Voy soltanto amarras lentamente, y veo que este es el camino hacia fluir "floating"
, pero que tendencia más arraigada ...No sé...
Saludos
Invitat- Invitat
Hola!
A mí en cambio me cuesta cómo pasar el tiempo libre, si no quedo
con nadie, me encierro en casa y no me muevo.
A qué estoy apegada, tal vez a mi espacio, ahí es donde me siento
segura, donde nadie pueda intervenir en mis asuntos.
Pero lo peor, es que me pongo delante de la TV y termino
anestesiada, entonces es cuando me digo, hoy es la última vez
que me quedo en casa, pero la historia se repite.
El otro día comentaba en clase que era falta de voluntad, pero
más bien creo que es desmotivación, es como si se me hubieran
terminado las pilas y las ganas de reponerlas.
Saludos.
A mí en cambio me cuesta cómo pasar el tiempo libre, si no quedo
con nadie, me encierro en casa y no me muevo.
A qué estoy apegada, tal vez a mi espacio, ahí es donde me siento
segura, donde nadie pueda intervenir en mis asuntos.
Pero lo peor, es que me pongo delante de la TV y termino
anestesiada, entonces es cuando me digo, hoy es la última vez
que me quedo en casa, pero la historia se repite.
El otro día comentaba en clase que era falta de voluntad, pero
más bien creo que es desmotivación, es como si se me hubieran
terminado las pilas y las ganas de reponerlas.
Saludos.
Albert F- Nombre de missatges : 10
Fecha de inscripción : 26/09/2009
Pregunta de un que va fer campana al Admin 
:
Em podeu descriure els diferents tipus d'"apegos" que hem d'observar: personals, relacionals, de pensament, professionals...?
Moltes gràcies
: Em podeu descriure els diferents tipus d'"apegos" que hem d'observar: personals, relacionals, de pensament, professionals...?
Moltes gràcies
txa- Nombre de missatges : 60
Fecha de inscripción : 11/09/2009
Hola Campanero...
Entran todo tipo de apegos, mira de cerca en donde tu disciplina falla, y empieza a excavar, a que te estás apegando para no ser disciplinado o que estas rechazando para no ser disciplinado.
El tipo de apego o rechazo que encuentres, es SORPRESAAAA¡¡¡
JE,JE,JE¡¡¡
Es realmente interesante¡¡¡
Entran todo tipo de apegos, mira de cerca en donde tu disciplina falla, y empieza a excavar, a que te estás apegando para no ser disciplinado o que estas rechazando para no ser disciplinado.
El tipo de apego o rechazo que encuentres, es SORPRESAAAA¡¡¡
JE,JE,JE¡¡¡
Es realmente interesante¡¡¡
Sílvia- Nombre de missatges : 29
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Edad : 51
Jo tinc aversió a la feina!
Crec que més que a la feina a assumir responsabilitats a la feina, em fa por...Sóc molt exigent i tinc por de fer-ho malament.
també tinc aversió al despertador de bon matí...em dóna un mal rotllo...
Sort que ara treballo de tardes... 
Jo per motius que ja sabeu he passat molt de temps a l'atur, i estic molt acostumada a estar sense treballar, tenint molt de temps per mi, llavors quan començo a treballar noto una coseta al pit com de mandra i aversió i mira que estic treballant poques hores i en una feina fàcil, ben pagada...
Com es supera això?
Crec que més que a la feina a assumir responsabilitats a la feina, em fa por...Sóc molt exigent i tinc por de fer-ho malament.
també tinc aversió al despertador de bon matí...em dóna un mal rotllo...
Sort que ara treballo de tardes... Jo per motius que ja sabeu he passat molt de temps a l'atur, i estic molt acostumada a estar sense treballar, tenint molt de temps per mi, llavors quan començo a treballar noto una coseta al pit com de mandra i aversió i mira que estic treballant poques hores i en una feina fàcil, ben pagada...
Com es supera això?
irma- Nombre de missatges : 67
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Hola a tots i totes!
La meva aversió també ha tingut a veure amb la feina (m'ho estic treballant i a punt a punteeet d'ensortir-me'n)
Durant molts anys he estat treballant en llocs molt creatius amb artistes dels que he après molt, bona gent i molt divertits. Com m'hi implico molt i m'hi passava moltes hores, la "diversió" era un dels requisits per escollir un projecte. Ara és una feina molt més estable, repetitiva, ja l'havia fet anteriorment i amb gent i temes més seriosos. És com ser maquinista de tren i viatjar per on et marquen les vies o poder ser surfista i anar per on et portin les onades, que diria Bucay. Suposo que estic aferrada a la "llibertat" d'escollir els projectes, a "les hores" que m'omplia la feina, "l'aventura", "la incertesa" pel futur laboral, "la varietat" de canviar de projecte i de companys cada 3 mesos, "l'aprenentatge" laboral que comportava aquesta diversitat, "l'emoció" i el "riure" que contagiaven aquests actors i actrius amb què havia treballat intensament, la sensació de "sentir-se viu"...
En definitiva, veig que potser, en general, era addicte i estava aferrada "a la feina" i sense aquesta font de plaer, aquesta "felicitat" que jo creia que em procurava, m'he apagat una mica.
Demà més!!!
Molts petonets a tothom!!!
La meva aversió també ha tingut a veure amb la feina (m'ho estic treballant i a punt a punteeet d'ensortir-me'n)
Durant molts anys he estat treballant en llocs molt creatius amb artistes dels que he après molt, bona gent i molt divertits. Com m'hi implico molt i m'hi passava moltes hores, la "diversió" era un dels requisits per escollir un projecte. Ara és una feina molt més estable, repetitiva, ja l'havia fet anteriorment i amb gent i temes més seriosos. És com ser maquinista de tren i viatjar per on et marquen les vies o poder ser surfista i anar per on et portin les onades, que diria Bucay. Suposo que estic aferrada a la "llibertat" d'escollir els projectes, a "les hores" que m'omplia la feina, "l'aventura", "la incertesa" pel futur laboral, "la varietat" de canviar de projecte i de companys cada 3 mesos, "l'aprenentatge" laboral que comportava aquesta diversitat, "l'emoció" i el "riure" que contagiaven aquests actors i actrius amb què havia treballat intensament, la sensació de "sentir-se viu"...
En definitiva, veig que potser, en general, era addicte i estava aferrada "a la feina" i sense aquesta font de plaer, aquesta "felicitat" que jo creia que em procurava, m'he apagat una mica.
Demà més!!!
Molts petonets a tothom!!!
Admin- Admin
- Nombre de missatges : 144
Fecha de inscripción : 08/09/2009
Silvia: amb disciplina ("HO FAIG PERQUÈ HO HE DE FER-HO, DEPÈN DE LA MEVA ACTITUT QUE ES CONVERTEIXI EN UNA TASCA QUE EM APORTI FELICITAT Ó NO").
Irma: et recordes del dia que vas arribar a la classe de meditació i et havien fet fixa en el treball? (com estava la teva ment?)
Irma: et recordes del dia que vas arribar a la classe de meditació i et havien fet fixa en el treball? (com estava la teva ment?)
elisabet- Nombre de missatges : 18
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Hola!
Com podeu veure, després de 2 mesos esperant, JA TINC INTERNET!!!!
L'acabo d'instal·lar (he rebut avui el router) i l'estreno just ara!
Que bo, Irma... Això si que és un bon exemple de "sufrimiento del cambio". Amb les ganes que tenies de que et fessin fixe...
Com dieu moltes de vosaltres, jo estic aferrada a aquelles activitats que la meva ment cataloga de 'divertides' i tinc aversió per les que cataloga com a 'oblgacions'.
Per tant, em falla la disciplina (moltes vegades en forma de mandra) quan he de passa de fer una activitat de les 'que m'agraden' a una activitat 'per obligació'. Els exemples són com els que totes heu comentat.
Però després veig que si aconsegueixo superar el moment i canvio d'activitat (del que se'n diria, tenir prou força de voluntat), amb l'activitat 'obligació' em sento també bé. Em concentro i la faig fins i tot disfrutant d'ella en molts casos. I se'm passa el temps volant..... Llavors, si ho sé de sempre, PER QUÈ Perquè tinc aquesta barrera? No sé si estarà relacionat amb el que diu l'Arantxa...
De totes formes, la nova forma de veure la causa de la falta de disciplina (aferrament/aversió) m'ajuda molt. Potser ara només és qüestió de pràctica... després de tants anys...
Gràcies per la vostra paciència. És que després de tant de temps sense participar... He escrit el que no he escrit en 2 mesos
Ens veiem demà! (Els que no facin campana, és clar...
)
Com podeu veure, després de 2 mesos esperant, JA TINC INTERNET!!!!
L'acabo d'instal·lar (he rebut avui el router) i l'estreno just ara!
Que bo, Irma... Això si que és un bon exemple de "sufrimiento del cambio". Amb les ganes que tenies de que et fessin fixe...
Com dieu moltes de vosaltres, jo estic aferrada a aquelles activitats que la meva ment cataloga de 'divertides' i tinc aversió per les que cataloga com a 'oblgacions'.
Per tant, em falla la disciplina (moltes vegades en forma de mandra) quan he de passa de fer una activitat de les 'que m'agraden' a una activitat 'per obligació'. Els exemples són com els que totes heu comentat.
Però després veig que si aconsegueixo superar el moment i canvio d'activitat (del que se'n diria, tenir prou força de voluntat), amb l'activitat 'obligació' em sento també bé. Em concentro i la faig fins i tot disfrutant d'ella en molts casos. I se'm passa el temps volant..... Llavors, si ho sé de sempre, PER QUÈ
Perquè tinc aquesta barrera? No sé si estarà relacionat amb el que diu l'Arantxa...De totes formes, la nova forma de veure la causa de la falta de disciplina (aferrament/aversió) m'ajuda molt. Potser ara només és qüestió de pràctica... després de tants anys...
Gràcies per la vostra paciència. És que després de tant de temps sense participar... He escrit el que no he escrit en 2 mesos
Ens veiem demà! (Els que no facin campana, és clar...
)Editat per darrera vegada per elisabet el Dj Des 03, 2009 11:24 am, editat 1 cop en total
irma- Nombre de missatges : 67
Fecha de inscripción : 09/09/2009
Hola de nou!
Quan em van fer fixe estava eufòrica perquè: tindria una cosa estable, no m'hauria de preocupar pel futur, tindria un sou i horaris fixes que em deixaven temps lliure per fer altres coses... és a dir, tot allò que sembla que he "oblidat" i que ara em provoca aversió
Vull acceptar totes les etapes i saber gaudir i ser igual de feliç quan marxo de gira amb el circ que quan toca "descansar"... és clar que, mentrestant, puc provar d'aplicar les coses xules del circ a l'oficina???!!!
Bona nit i tapa't!!!
Muaks
Quan em van fer fixe estava eufòrica perquè: tindria una cosa estable, no m'hauria de preocupar pel futur, tindria un sou i horaris fixes que em deixaven temps lliure per fer altres coses... és a dir, tot allò que sembla que he "oblidat" i que ara em provoca aversió
Vull acceptar totes les etapes i saber gaudir i ser igual de feliç quan marxo de gira amb el circ que quan toca "descansar"... és clar que, mentrestant, puc provar d'aplicar les coses xules del circ a l'oficina???!!!
Bona nit i tapa't!!!
Muaks
mercè guàrdia- Nombre de missatges : 16
Fecha de inscripción : 20/09/2009
Com ja veieu es molt tard, he llegit tots els vostres comentaris i m'han agradat molt. Amb el tema de la feina jo vaig tenir aversió alguns cursos enrere, coincidint en el naixement de les meves filles. No volia anar a treballar, veia que les meves condicions de horari eren molt injustes, encara quant hi penso sento quelcom a dins meu que no m'agrada, crec que això es apego al passat, algun cop em venen sentiments que em causen dolor quant recordo aquella època, es una part del passat que he de solucionar per poder mirar endavant. però ara es al contrari em sento tant bé amb la feina que faig que no tinc gens d'aversió, al contrari hi ha dies que m'hi quedaria mes estona!!!!
El meu problema es que visc vertiginosament, no paro en tot el dia, de vegages surto a les 8.30 i arribo a les 19.00, i ,de fet a les 17 ja estic fora de la feina!! però llavors queda to lo altre : comprar, extraescolars de les nenes...
es horrible com passa el dia i jo sense parar!! això m'engoixa i em crea aversiò, però quant veig la jana feliç al sortir de l'escola de música o del basquet, veig que ho he de fer. el que em crea aversió no es haver de fer-ho si no el fet de al invertir el temps amb això no em deixa estar tranquil.lament a casa fent unes altres coses. Be explicaria mes coses i posiblement em podria expresar millor, crec que m'he envolicat una mica, estic molt cansada i es molt tart, bona nit i petons!!
El meu problema es que visc vertiginosament, no paro en tot el dia, de vegages surto a les 8.30 i arribo a les 19.00, i ,de fet a les 17 ja estic fora de la feina!! però llavors queda to lo altre : comprar, extraescolars de les nenes...
es horrible com passa el dia i jo sense parar!! això m'engoixa i em crea aversiò, però quant veig la jana feliç al sortir de l'escola de música o del basquet, veig que ho he de fer. el que em crea aversió no es haver de fer-ho si no el fet de al invertir el temps amb això no em deixa estar tranquil.lament a casa fent unes altres coses. Be explicaria mes coses i posiblement em podria expresar millor, crec que m'he envolicat una mica, estic molt cansada i es molt tart, bona nit i petons!!